Aquí us deixo un power point molt interessant!!

3048 labort 20101105

View more presentations from cristinamontaner.

El gripau blau.

Aquí us deixo una cançó que m'agrada molt!!

Els infants proven la llimona!!

Aquí us deixo un vídeo molt divertit!!

EL NAS DEL PALLASSO!!

La nostra professora d'expressió, ens ha manat com a treball de trimestre explicar un conte.
Jo, he explicat "El nas del pallasso".
L'idea d'aquest conte la vaig treure d'un conte d'internet, però generalment l'he modificat gairebé tot.

Aquí us el deixo, espero que us agradi!!

Hi havia una vegada, en una gran ciutat d'un país molt i molt llunyà, un immens i meravellós circ. En aquell circ, hi treballaven tots i cada un dels animals de la Terra. Hi havien goril·les, girafes, elefants... fins i tot formigues! Però a part d'animals, hi havia un pallasso. Tots els nens d'aquell país tan llunyà, coneixien aquell pallasso. Cap altre sabia fer riure com ho feia el pallasso Passo.

Però el pallasso Passo, aquell dia, estava molt trist. Sabeu per què estava molt trist?

El pallasso estava trist perquè el seu nas havia desaparegut. El seu nas, era el que feia riure a tota la gent. A grans i a petits. Però per més que busqués i busqués tots els racons d'aquella gran ciutat, el petit i rodó nas vermell no apareixia per enlloc.

El pallasso tenia molts amics al circ, i tots estaven angoixats perquè el seu amic ja no sabia riure sense el seu petit i rodó nas vermell. Per això van decidir ajudar-lo.

Un dels seus amics, el goril·la, va dir-li al pallasso Passo, que estava molt moix: - Jo, que tinc tanta i tanta força aixecaré la carpa del circ. Segur que amb lo despistat que ets t'ha quedat a sota. - així que el senyor goril·la va aixecar aquella carpa tan i tan gran, però no el va trobar...

Un altre dels seus amics, l'elefant, va pensar que potser el Pallasso Passo l'havia perdut pel carrer. I com que el carrer havia quedat ple de fulles caigudes dels arbres, li va dir:        
- Jo tinc una trompa molt i molt llarga. Si vols, puc aspirar tots els carrers de la ciutat. Segur que el teu petit i rodó nas vermell ha quedat camuflat per les fulles. -L'elefant va aspirar i aspirar, però tampoc el va trobar...

Les germanes girafes, amb aquell coll prim i més llarg que un pi, van decidir buscar per tots els arbres, el petit i rodó nas vermell del seu amic. Van preguntar a tots els esquirols dels arbres de la ciutat, però ningú havia vist cap nas com aquell...

El pallasso Passo estava cada cop més trist i desesperat perquè no trobava el seu nas. I pensava:

“Sense el meu petit i rodó nas vermell, no podré fer riure als nens de la ciutat”

L’amic goril·la, l’elefant i les germanes girafes, van tenir una idea. Van pensar que la rateta presumida i el ratolí ballarí podrien ajudar-los a buscar el nas del pallasso Passo.

La rateta presumida i el ratolí ballarí, com que eren tant petits van buscar per tots els racons de la ciutat, però el nas, no apareixia per enlloc.

El dia de l’actuació del circ s’acostava, i el pallasso seguia sense nas.

Els dos ratolins, van demanar ajuda als seus amics. El Bec, l'Ala i la Cua. Van pensar que aquests podrien solucionar el problema i trobar el nas perquè el pallasso Passo tornés a fer riure a tota la ciutat.

Però un moment, vosaltres sabeu qui són el Bec, l'Ala i la Cua?

Són tres ocells que sempre volen per sobre el cap de la rateta presumida. Ells, com que són tan ràpids, i poden volar, van buscar per sobre de tota la ciutat el petit i rodó nas vermell del pallasso Passo. Creieu que el van trobar? Doncs tampoc ho van fer! Ningú sabia on buscar més el nas vermell del pallasso Passo.

El dia de l’actuació, va arribar. El circ estava ple de dalt a baix, mai hi havia hagut tanta gent.

Els amics del pallasso Passo estaven molt tristos perquè faltava el somriure del seu amic. No sabien que fer, un circ sense rialles, no és un circ.

Tot estava apunt de començar. Però en Pere, que era despistat com el pallasso Passo, va arribar tard a l’actuació i es va trobar al pallasso Passo assegut al passadís plorant plorant.

- Els pallassos ploren? - li va preguntar en Pere- sempre havia pensat que els pallassos tenien el nas vermell i feien riure a la gent! I tu, ni tens el nas vermell, ni fas riure a la gent... Vols dir què ets un pallasso tu?

El pallasso, en sentir el que deia el nen encara va plorar més i més!

- Sí que sóc un pallasso! Sóc el pallasso Passo!

- Tu ets el pallasso Passo? Aquell que fa tan riure? Doncs no ho sembles el pallasso Passo plorant com una magdalena! Què et passa?

- Es que no trobo el meu nas per enlloc, i sense el meu nas no puc fer riure a la gent!

En Pere, que havia vingut expressament a veure el pallasso Passo, li va dir:

- Saps, tu no fas gràcia pel teu nas. Tu fas gràcia perquè t'agrada fer riure a la gent. Des dels més petits, fins als més grans. Tu ets el Gran Pallasso Passo!

En Pere, va agafar el pallasso Passo i va treure un cera de color vermell de la seva butxaca -sempre tan oportú en Pere!

- Et pintaré el nas de color vermell! Així serà com si portessis el teu nas! No et sembla?

El pallasso Passo és va posar content de cop! Ja no plorava... Ara tenia el nas vermell! Ja podia entrar al circ i fer riure com ell sabia fer riure. L'actuació va ser un èxit.

El pallasso estava més content que mai. La gent havia rigut i s'ho havia passat d'allò més i més bé. Quan va arribar a casa seva, es va mirar el mirall. I a que no sabeu que va veure? TENIA EL NAS PINTAT DE COLOR VERD!! No va ser el petit i rodó nas vermell el que va fer riure a la gent, sinó el pallasso Passo i les seves tonteries. Des de llavors, el pallasso Passo mai ha tornat a pintar-se el nas de color vermell. A cada actuació es pinta el nas d'un color diferent. De color groc, de color lila, de color blau...i sabeu per què? Perquè sap que només necessita un somriure gegant  per fer riure a la gent.

Nas de pallasso per aquí, nas de pallasso per allà, aquest conte, s’ha acabat.

Bon any nou a tothom!!!!

Hem entrat a un nou any!!!

Deixe'm un 2010 ple d'alegries i tristeses.
Esperem que aquest any sigui igual o millor que l'anterior.

Bon any nou a tothom!!

La Blancaneus.

La professora ens vol fer perdre la vergonya. Per fer-ho, ens ha manat explicar un conte devant de tota la classe.
Fa pocs dies, ella, ens va donar l'oportunitat per provar-ho devant de tota la classe.
Jo em vaig oferir voluntaria, i vaig explicar un fragment del conte de la Blancaneus i els 7 nans.

Estreno un nou blog!!!!

Hola, em dic Cristina i és la primera vegada que creo el meu pròpi blog.

Actualment, estic estudiant un cicle formatiu de grau superior d'educació infantil a l'acadèmia d'igualada.

M'agraden molt els nens, i espero poder a arribar a ser una bona educadora infantil.

Avui estreno el blog, i el meu objectiu és publicar notícies i explicar coses que em semblin interessants.

En aquesta primera publicació, ja que s'apropa el nadal,  vull afegir-hi una foto que m'agrada molt. Espero que us agradi.